Endodòncia

Què és, en poques paraules

Dins de cada dent hi ha un teixit tou —la polpa— amb els vasos i els nervis. Quan una càries profunda, una fractura o un cop hi arriben, aquest teixit s’inflama o es necrosa. És el que produeix el dolor característic, i el que acaba generant una infecció a l’arrel.

L’endodòncia consisteix a netejar l’interior de la dent, desinfectar-lo i segellar-lo. La dent deixa de fer mal, la infecció es resol i la peça es conserva a la boca, amb la seva arrel i la seva funció.

L’alternativa és extreure-la i, després, plantejar-se un implant o una pròtesi. Per això la pregunta important no és si l’endodòncia fa mal —amb anestèsia, no—, sinó si la dent es pot salvar.

Es pot salvar la dent?

Aquesta és la pregunta que porta la majoria de pacients aquí, sovint després que en un altre lloc els hagin dit que no.

La resposta depèn de quant queda de dent sana, de l’estat de l’os que l’envolta i de si l’arrel està fracturada. No de la mida de la lesió: una infecció extensa a l’arrel es pot resoldre, i lesions que semblen desahuciades sovint no ho estan.

Si has arribat aquí amb una extracció ja indicada, val la pena llegir com funciona una segona opinió. El criteri d’aquesta consulta és conservador: la dent pròpia, sempre que sigui possible. Cap implant reprodueix la propiocepció d’una arrel natural, ni la manera com reparteix les forces de la mossegada. Un implant és una bona solució quan ja no hi ha dent; no és una millora respecte a tenir-la.

Com es treballa aquí

Els conductes de l’interior d’una dent fan dècimes de mil·límetre, es corben i sovint es ramifiquen. A ull nu no es distingeixen.

Microscopi operatori. L’augment i la il·luminació permeten veure el que sense ell només es pot intuir: conductes accessoris, fissures, restes d’un tractament anterior. És el que fa possible treballar amb precisió i retirar només el teixit que cal.

CBCT 3D. La tomografia de feix cònic dona imatges tridimensionals de la dent i de l’os del voltant. Permet veure fractures, reabsorcions i infeccions que en una radiografia convencional passen desapercebudes. Quan està indicada i no es fa, es perd informació que canviaria el diagnòstic.

Les dues coses són el que separa un tractament fet amb criteri d’un fet a cegues.

Endodòncia regenerativa

Durant dècades, tractar una dent amb el nervi mort volia dir netejar-la i omplir-la amb un material inert, acceptant que aquell teixit ja no tornaria.

La recerca del Dr. Gaviño va precisament sobre això: aplicar plasma ric en factors de creixement (PRGF) perquè el teixit de l’interior de la dent es regeneri en comptes de substituir-lo. Els seus treballs, publicats a revistes internacionals d’endodòncia, documenten casos amb seguiment de fins a sis anys.

Fins fa poc aquestes tècniques es reservaven a dents joves amb l’arrel sense acabar de formar. Part de la seva feina ha estat demostrar que en dents adultes també hi ha capacitat de regeneració.

No tots els casos són candidats, i no es planteja com una alternativa universal. Però és una possibilitat més sobre la taula, i poques consultes la tenen.

Si ja t’han fet una endodòncia i segueix molestant

Un tractament pot fallar amb el temps: perquè va quedar un conducte sense localitzar, perquè el segellat s’ha filtrat, o perquè hi ha una fractura.

En molts casos es pot reendodonciar: refer el tractament, localitzar el que va quedar sense tractar i tornar a segellar. Quan això no és viable, hi ha la cirurgia apical, que tracta l’extrem de l’arrel des de fora sense treure la dent.

Una dent tractada i que segueix molestant no vol dir automàticament que s’hagi d’extreure. Val la pena que algú s’ho miri amb microscopi i CBCT abans de decidir-ho.